Observacions pràcticum II, sessió 1

Aquestes observacions les vaig dur a terme a la primera sessió del Programa de Suport Educatiu amb els infants d'infantil / primària.

Observacions pràcticum II a l’ Associació Down Lleida

Sessió 1 (observació) 1 març de 2013

Grup d’observació: Alumnes d’infantil /alumne de primària

Objectius fixes:

•     Mirar als ulls quan es parla.
•    Seure a la cadira amb una actitud correcta.
•   Verbalitzar les pròpies emocions: alegria, tristesa i enuig.

Activitats fixes:

1.   Ens saludem tot mirant-nos als ulls. Buscar en tot moment la mirada de cadascun d’ells.
2.   Diem com ens sentim. Se’ls hi dona tres opcions: content, enfadat i trist. Ells n’han de triar una.
3.  Què heu fet a l’escola? Ens mirem l’agenda i els hi preguntem com els hi ha anat el dia, la setmana, les vacances,... i què els hi ha passat.

Objectius de la sessió:

• Centrar l’atenció a l’hora de realitzar les activitats.
•   Treballar la motricitat fina.
•   Memoritzar imatges i relacionar-les amb el model.

Activitats de la sessió:

1.   Joc de classificació a partir de 2 premisses (color i número).
2.   Joc d’identificació d’objectes (6 objectes en una foto, aparellar).
3.   Retallar paper de seda i fer boles (treball motricitat fina).

Observacions

L’actitud dels infants durant la sessió va ser molt bona, millor del que m’esperava, tenint en compte que no em coneixerien. Estaven intrigats per saber qui era jo, i què hi feia allà, amb la seva mirada expressaven que allò no era normal. Les situacions noves en general no ens agrades i menys si no ho entenem i no tenim eines suficients per expressar-ho.

Això em fa reflexionar sobre l’actitud de X, rient i picant sobre la taula. Feia una setmana que la seva família el feia vestir sol, desprès era divendres i estava cansat, a més aquell divendres el posen en un grup que no està acostumat i finalment dins a la classe hi ha una persona que no coneix. I per postres se li proposa una activitat que no acaba d’entendre o és massa complexa per ell.

No sé si realment el projecte que vosaltres utilitzeu per a treballar les emocions funciona així o no, però penso que en aquestes edats és molt important donar un model (eines) a l’hora d’expressar aquestes emocions. I també dir el perquè, per exemple: “Jo estic contenta perquè he vist un amic que feia dies que no veia”. Evidentment la frase de l’adult ha de ser més elaborada, suport/Vigotsky/ZDP.

També doneu molta importància al contacte visual, també a l’auditiu amb la musicoteràpia. No se si et vas fixar que quan estaves més a la vora de X i li tocaves la mà ell reaccionava tranquil·litzant-se i inclús alguna vegada intentava seguir més l’activitat. Penso que també hi hauria d’haver algun tipus d’activitat que treballi aquest tipus de ‘contacte físic’, ja sigui mitjançant un joc de falda, activitats que impliquin posar-se crema o colònia o inclús pintar-se les mans.